La terra que ha envoltat les teves arrels.Les ha amarat de la teva ànima i s'ha fos en la teva sang.Sempre l'estimaràs.
La mare que t'ha acollit a les entranyes.T'ha resguardat a la dolça foscor i t'ha protegit fins i tot de la llum.Sempre l'estimaràs.
Estira les teves arrels.Guarda-les al cor.Carrega-les a l'esquena com la mare nòmada carrega l'ésser més estimat.Només aleshores el món sencer serà la teva terra.
Abandona el ventre.Obre els ulls i contempla la mare.Només aleshores la coneixeràs plenament.No treguis el cap per la finestra.Obre la porta,arrenca les arrels i vola.Només aleshores tindràs la llibertat per estimar totes les terres i totes les persones.
Notícia relacionada
Notícia relacionada
Alibek, Pius.Arrels nòmades. La Campana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada