dimecres, 9 de març de 2016

21 DE MARÇ. DIA DE LA POESIA 2016

  POEMES PER ALS REFUGIATS
 Perquè no volem que passin inadvertits,
perquè no volem ser indiferents,
perquè ens fem partícips del seu dolor... 
 
  Intentem fer realitat el missatge de Gabriel Celaya en el seu poema:  LA POESÍA ES UN ARMA CARGADA DE FUTURO:


No es una poesía gota a gota pensada.
No es un bello producto. No es un fruto perfecto.
Es algo como el aire que todos respiramos
y es el canto que espacia cuanto dentro llevamos.

Son palabras que todos repetimos sintiendo
como nuestras, y vuelan. Son más que lo mentado.
Son lo más necesario: lo que no tiene nombre.
Son gritos en el cielo, y en la tierra son actos.    
     
Font de la imatge:fotografia de Zohra Bensemra

Joana Raspall.             PODRIES
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fora casa teva,
i diries "sí"
en un altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
cases llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries.... podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
                                                              podria ser teva.

   
                    L'EXILIAT de Miquel Martí i Pol.
 Així que pugui tornaré, germans,
perquè de fet us enyoro.

Ara visc a l'exili i tafanejo
tots els llibres.
 
No pot ser que el camí
s'hagi esborrat per sempre.
 
És dur de viure sol
i sempre em dic
que no hem de pensar en la mort,
que no hem  de voler pensar en la mort,
per tal que mai no arribem a disfressar-nos
amb un hàbit de discreta resignació.
 
L'esperança és el do dels qui sofreixen.

 INFANT DE BEIRUT i l'autor és Lluís Llach.

 No sé prou bé si era tristesa  
o el dolor antic d'uns ulls d'infant.  
Però, per un moment, del món va ser el retrat  
aquella imatge d'un infant de Beirut.
El fràgil braç, tendra tragèdia
brandant fusell; mort i bandera.
El cos menut i bru perdent-se en la ciutat,
un nínxol anònim per l'infant de Beirut.

Al cel hi té els Déus del "napalm"  
i el tro infernal d'ocells de plata,  
en l'horitzó, només l'exili sempre amarg,  
bressol i tomba per a un infant de Beirut.

Morir a Beirut, morir a Mathausen,  
el mateix foc en temps distants,  
mirall glaçat d'un món on ja ningú respon  
als ulls immòbils d'un infant de Beirut. 
   MARE I INFANT REFUGIATS de  Carles Riba
L’infant descansa
en tu com en la terra,
mare més feble
com més sa pau és dolça
i dolça la pau que era.
Font imatge: el diario.es
 Marwan
Has entrado en los ojos de un refugiado?
¿Has visto las puertas del desánimo?



¿Has ido descalzo por los pasillos del dolor
que se abre en sus cabezas?



¿Has visto la larga fila de la desgracia
caminar desde el horror hacia lo incierto?



¿Sabes que mi padre es palestino?
¿Sabes que mi padre es refugiado?
¿Has dejado tu infancia y tu adolescencia
en un lugar para ir a buscarte lejos de quien fuiste?



¿Has visto la piel de Europa cubierta de blindajes,
sus fronteras cayendo sobre el corazón
de los niños de la guerra,
de los padres más rotos del mundo?



¿Ta das cuenta de esas vallas
que frenan el destino de quien
nació con menos suerte que nosotros?



¿Sabes si las hormigas de esperanza
pueden con las ballenas de tristeza de sus hombros?



¿Has visto las maletas llenas de nada
de quien deja atrás su vida para siempre?



¿Has ido a tientas por un mundo ciego
que no recuerda que tú y yo fuimos ellos no hace mucho?



¿Has visto los pies y los omóplatos
de quien oye el ruido de las bombas a su espalda?



¿Y el lujo en las tiendas de campaña?
¿Lo has visto? ¿De verdad?



¿Has visto a los gobiernos sortearse
el porvenir de los más tristes del mundo?
¿Y la realidad reducida a sucias cifras,
la inhumanidad de la burocracia?



¿Y viste a este planeta
permitiendo la carnicería que trajo estos lodos,
el doble rasero que hay en cada guerra?



¿Has visto eso?
¿Todo ese dolor?
¿Y no has visto a tus hijos en los ojos de esos niños?
ENTRE TU PUEBLO Y MI PUEBLO  d' Aníbal Nazoa.
 
Entre tu pueblo y mi pueblo
hay un punto y una raya
la raya dice no hay paso
el punto vía cerrada.
  Y así, entre todos los pueblos
raya y punto, punto y raya
con tantas rayas y puntos
el mapa es un telegrama.
 
Caminando por el mundo
se ven ríos y montañas
se ven selvas y desiertos
pero ni puntos ni rayas.
 
Porque esas cosas no existen
sino que fueron trazadas
para que mi hambre y la tuya
estén siempre separadas. 
 Fonts dels poemes: 
 


Tristes guerras de Miguel Hernández
Tristes guerras
si no es amor la empresa.
Tristes. Tristes.
Tristes armas
si no son las palabras.
Tristes. Tristes.
Tristes hombres
si no mueren de amores.
Tristes. Tristes.
Cancionero y romancero de ausencias.
Font imatge:http://www.lasexta.com/programas/el-intermedio/revista-medios/asi-seria-nueva-bandera-union-europea-acuerdo-cumbre-inmigrantes_2016030800408.html

                                                                  
                                                 


 IMAGINE DE  JOHN LENON
Imagine there's no heaven
It's easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today...
Imagine there's no countries
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace...


PEL·LÍCULES

 
DOCUMENTALS

03/03/2016: “60 minuts” dedica la programació del mes de març a un especial “Refugiats”

Els documentals del canal 33 : http://blogs.ccma.cat/60minuts.php?catid=1982

 

ELS NOSTRES EXPOSITORS

 

 

 

 

 

NOVEL·LES SOBRE EL TEMA DELS REFUGIATS:

 
                     la lengua de los secretos-martin abrisketa-9788499189154

 

 


dilluns, 7 de març de 2016

3 x 1 SANT JORDI 2016 BEN LITERARI







FONT DE LA IMATGE I RECURSOS VARIATS PER COMMEMORAR L'ANY LLULL: http://enllullat.cat/

FRASES EN ELS LLIBRES
  •  Les carreres per les quals l’amic encerca son amat són llongues, perilloses, poblades de consideracions, de sospirs e de plors, e enlluminades d’amors.

 Llibre d’amic e amat
  •   En poc anap no pot molt vi caber, ni en persona qui sia de vil lloc, no cap gran honrament ni gran lleialtat. 
  • Llibre de meravelles


https://sites.google.com/a/xtec.cat/crp-sarria-sant-gervasi/dinamitzacio-i-innovacio-educativa/dinamitzacio-educativa/dinamitzacio-15-16/2016anyramonllul

IV CENTENARIO DE LA MUERTE DE CERVANTES

 Font de la imatge:http://www.rae.es/noticias/en-2016-se-conmemora-el-iv-centenario-de-la-muerte-de-cervantes

FRASES EN ELS LLIBRES


  • El que lee mucho y anda mucho, ve mucho y sabe mucho.
  •  La libertad, Sancho, es uno de los más preciosos dones que a los hombres dieron los cielos; con ella no pueden igualarse los tesoros que encierran la tierra y el mar: por la libertad, así como por la honra, se puede y debe aventurar la vida.
  •  Si los celos son señales de amor, es como la calentura en el hombre enfermo, que el tenerla es señal de tener vida, pero vida enferma y mal dispuesta.

En 2016 se conmemora el IV Centenario de la muerte de Cervantes

Este 1 de enero de 2016 comenzó el año Cervantes, dedicado, en el cuarto centenario de su muerte, al más célebre escritor en lengua española de todos los tiempos.
- See more at: http://www.rae.es/noticias/en-2016-se-conmemora-el-iv-centenario-de-la-muerte-de-cervantes#sthash.3c7nDwoc.dpuf
fONT: http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=188

ROALD DAHL I LA FÀBRICA DE CONTES


FONT DE LA IMATGE I RECURSOS VARIATS PER COMMEMORAR EL CENTENARI DEL NAIXEMENT DE ROALD DAHL: 
http://genius.diba.cat/es/roald-dahl

CITES
  • “Si penses arribar a algun lloc a la vida, has de llegir molts llibres”
  • “Una autobiografía es un libro que una persona escribe sobre su propia vida y está por lo general lleno de todo tipo de detalles aburridos”
  • “Qui no creu en la màgia , mai no la trobaràs" 
  • "Els secrets més grans sempre s'amaguen en els llocs més inversemblants"
font de les cites:http://www.muyinteresante.es/cultura/arte-cultura/articulo/10-frases-celebres-de-roald-dahl-601410354947

dijous, 3 de març de 2016

8 DE MARÇ- DIA INTERNACIONAL DE LES DONES



                        
Us presentem alguns poemes sobre dones:
 
Amor, ja que m’has dit que et digui què

vull, t’ho diré ben clar: contra l’horari

el meu desig reivindica el lleure

total, i tu i el teu desig per paga,

pujar parets d’amor per tot ofici

i pintar de diumenge la setmana.

                                 Begonya Mezquita, Dona treballadora

  

                                                                Elena Pancorbo






SÓC UNA DONA. M. Aurèlia Capmany
Sóc una dona, ja ho veus, una dona.
Sóc una dona i no hi vull fer res.
Sóc una dona, res més que una dona:
no seré mai un carrabiner.

Sóc una dona, ben ferma i rodona.
Sóc una dona, ja ho deus haver clissat.
Sóc una dona i això és cosa bona:
no seré un barbut magistrat.

Sóc una dona amb dos pits i una poma.
Sóc una dona amb l'hormona que cal.
Sóc una dona i això ja no és broma:                       
no seré mai capità general

Sóc una dona i n'estic ben contenta.
Sóc una dona i no hi trobo entrebanc.
Sóc una dona i això ja m'orienta:
no seré mai director d'un banc.

Sóc una dona i amb bona harmonia,
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré bisbe ni tampoc policia,
cosa que em posa de molt bon humor


                                                Tali Yanotezki  



«Drap de la pols, escombra,espolsadors»
Drap de la pols,escombra,espolsadors,plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,i sabó en pols, blauet, netol, galleda.Cossi, cubell, i picamatalassos,esponja, pala de plegar escombraries,gibrell i cendra, salfumant, capçanes,Surt el guerrer vers el camp de batalla.
 (Cau de llunes) Maria-Merè Marçal
   
Poema 92. Sátira filosófica. Sor Juana Inés de la Cruz( siglo XVII)
[Arguye de inconsecuentes el gusto y la censura de los hombres que en las mujeres acusan lo que causan.]
Hombres necios que acusáis4
a la mujer sin razón,
sin ver que sois la ocasión
de lo mismo que culpáis:
si con ansia sin igual
solicitáis su desdén,
¿por qué queréis que obren bien
si las incitáis al mal?
Combatís su resistencia
y luego, con gravedad,
decís que fue livianidad
lo que hizo la diligencia.
Parecer quiere el denuedo
de vuestro parecer loco,
al niño que pone el coco
y luego le tiene miedo.
Queréis, con presunción necia,
hallar a la que buscáis,
para pretendida, Thais,
y en la posesión, Lucrecia.
¿Que humor puede ser más raro
que el que, falto de consejo,
él mismo empaña el espejo,
y siente que no esté claro?
Con el favor y el desdén
tenéis condición igual,
quejándoos, si os tratan mal,
burlándoos, si os quieren bien.
Opinión, ninguna gana;
pues la que más se recata,
si no os admite, es ingrata,
y si os admite, es liviana.
Siempre tan necios andáis
que, con desigual nivel,
a una culpáis por cruel
y a otra por fácil culpáis.
¿Pues cómo ha de estar templada
la que vuestro amor pretende,
si la que es ingrata, ofende,
y la que es fácil, enfada?
Mas, entre el enfado y pena
que vuestro gusto refiere,
bien haya la que no os quiere
y quejaos en hora buena.
Dan vuestras amantes penas
a sus libertades alas,
y después de hacerlas malas
las queréis hallar muy buenas.
¿Cuál mayor culpa ha tenido
en una pasión errada:
la que cae de rogada,
o el que ruega de caído?
¿O cuál es más de culpar,
aunque cualquiera mal haga:
la que peca por la paga,
o el que paga por pecar?
Pues ¿para qué os espantáis
de la culpa que tenéis?
Queredlas cual las hacéis
o hacedlas cual las buscáis.
Dejad de solicitar,
y después, con más razón,
acusaréis la afición
de la que os fuere a rogar.
Bien con muchas armas fundo
que lidia vuestra arrogancia,
pues en promesa e instancia
juntáis diablo, carne y mundo.

SAPS QUÈ VOL DIR...?

SOSTRE DE VIDRE
 El sostre de vidre és un fenomen estudiat interdisciplinàriament per la psicologia, la sociologia i l’antropologia, entre altres ciències,i permet revisar amb noves eines un saber que és hegemònic.Aquest fenomen s’estén a la vida pràctica, i les seves conseqüències són importants per a la vida de les dones, que s’enfronten a impediments per a l’accés a nivells de presa de decisió com a part “natural” del desenvolupament de les seves carreres. És resultat d’una “subtil” construcció de gènere que forja un “sostre de vidre” invisible com a eficaç estratègia que normalitza l’exclusió del sexe femení dels espais públics i que troba el seu fonament en els estereotips de rols sexuals.

SÒL ENGANXÓS
 El sòl enganxós es refereix a les tasques de cura i vida familiar a les quals tradicionalment s’ha relegat les dones. Sortir d’aquest “espai natural”, que, segons el patriarcat, els correspon, és un
obstacle per al seu desenvolupament professional. Hi ha molta pressió dins de la parella, en la família i en la societat per fer creure a les dones que són les principals responsables de la cura. El sentiment de culpa i les dobles i triples jornades en dificulten la promoció professional, tal com està configurat el món empresarial masculí.

SEGREGACIÓ HORITZONTAL
 Parlem de segregació horitzontal en el treball per designar les dificultats de les dones a l’hora d’accedir a determinades professions. Es palesa en la predominança de les dones cap als sectors
tradicionals feminitzats i en la dificultat de les dones per accedir a càrrecs generalment entesos com a “masculins”.

SEGREGACIÓ VERTICAL 
 La segregació vertical en el treball són les dificultats que tenen les dones per poder desenvolupar-se professionalment. Són conegudes les desigualtats que limiten que les dones ocupin llocs amb
poder decisori, així com les condicions laborals que les afecten: són les que treballen més a temps parcial o en formes laborals de flexibilitat o jornada continuada, i el salari femení, per al mateix
càrrec i les mateixes funcions, és freqüentment més baix que el salari masculí.

Font de la informació: Teresa Mollà .Agent d’Igualtat. Formadora en temes de gènere. Publicat al nº 41 de la revista Treballadora

TAXA ROSA
 Taxa rosa és com es coneix popularment la diferència de preu que té en el mercat un producte etiquetat per al públic femení respecte a un d'igual però que no porta aquesta etiqueta. A alguns països europeus, el fet que un producte sigui dirigit especialment per a dones fa que el seu preu augmenti entre un 20% i un 50%, tot i que la qualitat no sigui superior. Sovint la única diferència és que el producte passi a ser de color rosa, com típicament les fulles d'afaitar, tot i que només per a un 3% de dones aquest sigui el seu color favorit. Ha estat denunciat per diversos col·lectius socials, que el consideren un "impost ocult" discriminatori per a les dones, ja que els fa pagar de més pel mateix producte.
Font de la informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Taxa_rosa
 
I una presentació interessant:    
blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra/files/2014/03/Ves-ten-al-llit_pps.pps
Per llegir, reflexionar  i comentar us recomanem l'article d'opinió d'Olga Merino, publicat a El Periódico de Catalunya el dia 6 de març de 2016:El preu de posar la taula
 El preu de parar la taula

WEBQUEST DIA DE LA DONA: http://www.xtec.cat/~mvert2/espurna/dona/indexd.htm