25 DE NOVEMBRE
Micromasclismes
Definides per Luís Bonino a la dècada del 90 del segle passat,
els micromasclismes són una sèrie de pràctiques quotidianes,
imperceptibles pels demés ja que són situacions normalitzades i
invisibles. Aquestes pràctiques i comportaments inclouen petits abusos i
violències que atempten contra l'autonomia de la dona. D'aquesta
manera, els agressors busquen imposar els seus criteris i punts de vista
sense tenir que arribar a acords, un fet que van aprendre en la seva
socialització de gènere que, en una cultura determinada, acostuma a
donar-los-hi el monopoli de la raó, del poder social i moral sobre les
dones.
Aquests micromasclismes exerceixen efectes nocius sobre les dones, les relacions familiars i, fins i tot en els propis homes.
Font:http://www.cdp.udl.cat/tallers/index.php/ca/glossari/item/23-micromasclismes/23-micromasclismes
EXEMPLES DE MICROMASCLISME
LECTURES RECOMANADES
NOVEL·LES GRÀFIQUES
Los pies vendados, la nueva obra del autor de la trilogía
Una vida en China, ofrece
una mirada incisiva sobre la terrible práctica que marcó en sus carnes a
millones de mujeres chinas. La caída de la última dinastía provocaría
su declive progresivo, pero en la periferia del Imperio –en ciertas
aldeas de la provincia de Yunnan, de donde es originario Li Kunwu, de
quien fue niñera Chunxiu desde 1959– se siguieron vendando los pies de
las niñas hasta bien entrados los años 30...
http://astiberri.com/products/los-pies-vendados
LA CENICIENTA QUE NO QUERÍA COMER PERDICES
http://www.mujeresenred.net/IMG/pdf/lacenicientaquenoqueriacomerperdices.pdf
NOVEL·LES
M té 16 anys, és un bon estudiant i un bon company d’institut, té algun
amic i compta amb la simpatia i l’amistat de l’entrenador de l’equip de
bàsquet; de tota manera no és capaç d’explicar a ningú el que passa a
casa seva. Solament pensa a poder començar a treballar ben aviat per
treure la mare i la germana d’aquell infern. El comportament del pare
impedeix que les persones del seu voltant creixin, es facin lliures,
siguin responsables: destrueix. Aniquila, literalment.
El diari blau de la Carlota no és ben bé ni una novel·la ni un diari,
sinó un llibre a cavall entre la ficció i la no-ficció que tracta
aquestes formes de violència i ens ofereix recursos per defensar-nos
davant de situacions de perill.
Cuando aceptó salir con aquel chico, Marta no sabía que ponía un pie en
el infierno, y que a partir de entonces sería tan doloroso penetrar en
él como tratar de escapar de allí. Esta novela de
Pasqual Alapont,
escrita a la manera de un thriller, con psicópata incluido, pone los
pelos de punta. Es la historia de Marta, una joven que se enamoró de la
persona equivocada; pero también es la historia de una amistad a prueba
de bombas que cautiva por su ternura.
El libro se completa con
La máscara del amor, un texto en el que el psicólogo y criminalista
Vicente Garrido
analiza los comportamientos de riesgo que cualquier joven debería tener
en cuenta para evitar caer en el infierno del maltrato físico o
psicológico. Un libro útil que combina una novela emocionante llena de
suspense y un práctico libro de autoayuda.
Paraules emmetzinades es una crònica d'un dia trepidant, viscut a
contrarellotge i protagonitzat per tres persones properes a Bàrbara
Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze
anys. Un enigma que, després de quatre anys sense resoldre's, es veurà
sacsejat per noves claus. De vegades, la veritat roman oculta en la
foscor i només s'il•lumina en obrir una finestra. Una història de
mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el voraviu dels
mites inqüestionables. Un relat apassionant que escodrinya la hipocresia
de la societat moderna. Una denúncia valent dels abusos sexuals a la
infància, les seves conseqüències devastadores i la seva invisibilitat en el nostre món acomodat.
El títol del llibre és, dèiem,
Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni
(és també el títol del primer relat). De totes maneres, per descriure
més bé el que és el llibre, hi hauríem d'afegir dos substantius més:
malaltia i mort. Efectivament, en tots els relats trobem persones
malaltes (esclerosi, càncer, alzheimer) o persones que perden o han
perdut éssers estimats (un fill, un amic, la dona). Persones que
afronten aquestes situacions amb serenitat o amb frustració, amb
perplexitat o amb ràbia. Amb naturalitat. Munro els retrata
magistralment, tant dones (la majoria) com homes, amb les seves
inseguretats i contradiccions, amb les seves ganes de viure o de deixar
de viure.
Font:
http://homecactus.blogspot.com.es/2011/10/alice-munro-odi-amistat-festeig-amor.html
Com seria una vida sense por i sense submissió? Com
seria la vida sense ell? Mercè comença a jugar amb aquesta idea immersa
en l’infern del dia a dia: «És a tot arreu, té sempre la mirada damunt
meu. És l’amo». Anul·lada per un home que la sotmet a humiliacions
constants, quan neix el seu fill, pren una decisió abans inimaginable.
Trenta anys després, és en Mateu, el fill del matrimoni, qui reviu
aquell passat terrible a través del diari de la mare. Horroritzat,
assisteix a la relació turmentosa de les persones que li van donar la
vida i descobreix una veritat que li sacseja l’ànima. I és que, en
morir, la mare li ha deixat 248 rellotges i una confessió d’assassinat.
Després de vuit edicions i d’haver-se consolidat com un dels llibres
més llegits d’Isabel-Clara Simó, l’autora ens ofereix aquesta acurada
reescriptura en homenatge al seu Alcoi natal. Com a resultat, la
novel·la ens sorprèn de nou amb una força renovada i una trama poderosa i
vigent.
En esta obra fundamental del teatro español del siglo XIX, Moratín
emprende una crítica a la autoridad ejercida por los padres sobre sus
hijas respecto al matrimonio.
La casa de Bernarda Alba es una obra teatral en tres actos del autor
Federico García Lorca que fue escrita en
1936.
1 Tanto el estreno como la publicación, que contaron con la iniciativa y la mediación de
Margarita Xirgu, en Buenos Aires, tuvieron que esperar a 1945.
2
La obra cuenta la historia de Bernarda Alba, que tras haber enviudado
por segunda vez a los 60 años, decide vivir los siguientes ocho años en
el más riguroso luto. En la obra destacan rasgos de la 'España
profunda' de principios del siglo XX caracterizada por una sociedad
tradicional muy violenta en la que el papel que la mujer juega es
secundario. Otros rasgos destacados son el fanatismo religioso y el
miedo a descubrir la intimidad. Con Bernarda viven sus cinco hijas
(Angustias, Magdalena, Amelia, Martirio y Adela), su madre y sus dos
criadas. Entre estas últimas se encuentra Poncia, una criada que ha
vivido muchos años al servicio de la anciana.
Sin personajes masculinos en escena; el nombre de las mujeres de la obra es simbólico.
fuente: https://es.wikipedia.org/wiki/La_casa_de_Bernarda_Alba
La historia, admirablemente contada a través de unos supuestos cuadernos
íntimos de la protagonista, constituye una amarga meditación sobre el
amor, llevado a sus últimas consecuencias en medio de un clima muy
patético, hasta la destrucción física y moral, que Antonio Gala sabe
describir con la irresistible fuerza de su estilo.
En 1928 a
Virginia Woolf le propusieron dar una serie
de charlas sobre el tema de la mujer y la novela. Lejos de cualquier
dogmatismo o presunción, planteó la cuestión desde un punto de vista
realista, valiente y muy particular. Una pregunta: ¿qué necesitan las
mujeres para escribir buenas novelas? Una sola respuesta: independencia
económica y personal, es decir, Una habitación propia. Sólo hacía nueve
años que se le había concedido el voto a la mujer y aún quedaba mucho
camino por recorrer.
Son muchos los repliegues psicológicos y
sociales implicados en este ensayo de tan inteligente exposición;
fascinantes los matices históricos que hacen que el tema de la condición
femenina y la enajenación de la mujer en la sociedad no haya perdido ni
un ápice de actualidad.
http://www.casadellibro.com/libro-una-habitacion-propia/9788432217890/1185340
REVISTES
Dones i ciència.Les claus de la igualtat
MONOGRAFÍES