Font: http://www.gifmania.com/Gif-Animados-Halloween/Imagenes-Casas-Encantadas/
OBRE LA PORTA I ENDINSA'T EN ELS ESPAIS QUE PROVOQUEN MALSONS
Què tenen alguns espais que ens inquieten i fan que la nostra imaginació corri desbocada?
Els autors/es d' històries de terror ho saben molt bé i, a més a més, ho adoben amb suggeridores descripcions de sons, ombres, éssers fantasmals, etc..
Aquí en teniu alguns exemples per fer-ne un tastet:
La Cité era un autèntic laberint de carrerons que semblava inventat pel dimoni mateix per confondre els bons cristians, de manera que Gringoire va caminar molta estona sense rumb fix. A l'últim va veure una resplendor vermellosa al fons d'un carreró i va decidir dirigir-s' hi amb l'esperança de trobar un lloc on dormir arrecerat. D' entrada li va semblar que no hi havia ningú més, al carreró, però un autèntic exèrcit d'ombres pul·lulava enmig de la foscor, un munt d'homes que avançaven cap a la llum del fons com insectes atrets per la foguera d'un pastor. Molts eren esguerrats: Gringoire va distingir vells sense cames que s'arrossegaven per terra, mancs que duien una màniga buida i cecs que palpaven les parets.
LA CAMBRA DE LA TORRE.E.F. Benson
Després l'havia de seguir escala de roure amunt, aquella escala plena de racons, i havia d'entrar en aquella cambra que temia més i més cada vegada que la visitava en somnis[...]
Semblava sortir d'un lloc situat prop de la porta encastada a la paret de maó vermell que vorejava la gespa i, en observar atentament, vaig veure que l'herba que hi havia a l'exterior estava sembrada de làpides sepulcrals. En sortia una curiosa llum grisenca que em va permetre llegir la inscripció de la pedra tombal que tenia més a prop: "A la mala memòria de Julia Stone". Com d'habitud, Jack va alçar-se i, una vegada més, el vaig seguir a través del vestíbul i de l'escala poblada de racons. Aquesta vegada el lloc era més fosc que de costum i, en entrar a la cambra de la torre,només vaig veure els mobles, la situació dels quals ja m'era familiar.A la cambra hi havia una desagradable olor de putrefacció que em va induir a despertar-me cridant.
FRANKENSTEIN. Mary Shelley
Va esclatar una tempesta terrible de llamps i trons.Procedia de les muntanyes del Jura i els trons ressonaven amb una força aterridora en la immensitat del cel. Tota l'estona que va durar la tempesta, vaig contemplar-la encuriosit i captivat des de la porta. De sobte, vaig veure brollar un doll de foc d'un roure vell i majestuós que hi havia a uns divuit metres de la casa. Quan l'esclat enlluernador es va dissipar, el roure havia desaparegut i al seu lloc hi havia només un soc carbonitzat. L'endemà, quan ens hi vam acostar, vam quedar força sorpresos: l'arbre no s'havia partit per l'impacte, sinó que havia quedat reduït a un munt de miques de fusta. Mai no havia vist una cosa tan absolutament destrossada.
L'OMBRA SOBRE INNSMOUTH. H.P. LOVECRAFT
Fóra bo que sentís allò que conten els vells que viuen prop de l'escullera de la costa... L'Escull del Diable n'hi diuen. En moltes ocasions sobresurt per damunt de les onades i, quan no, apareix a flor d'aigua, tanmateix ni tan sols es pot dir que sigui una illa. Segons conten, a vegades,hom veu una legió sencera de dimonis escampats al dessobre o sortint i entrant d'unes coves que hi ha a la part alta de la roca. És una roca abrupta i desigual, a bastant més d'una milla de la costa. Últimament els mariners solien desviar-se bastant per evitar-la.
I SI TENIM MÉS GANES D'ENDINSAR-NOS EN ALTRES PAISATGES DE LA POR?
Podem llegir a:
Edgar Allan Poe
Horacio Quiroga
H.G Wells
Bram Stoker
I A L' INSTITUT TAMBÉ VISUALITZEM I LLEGIM DESCRIPCIONS DELS ESPAIS DE TERROR
Óscar Wilde
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada