dilluns, 20 de novembre de 2017

NO HI HA TRACTE AMB EL MALTRACTE.

 Un curs més, de de la bibioteca de l'Institut de Deltebre, en sumem a la veu col·lectiva que diu PROU  a la violència de gènere.





ÉS L'HORA DE LA CONCIENCIACIÓ A TRAVÉS DE LA LITERATURA  I ÉS PER AIXÒ QUE US RECOMANEM LA LECTURA DE:



 Has tingut mai un nòvio que et tingui massa controlada, que s'enfadi si surts amb les amigues, que t'enviï més de 25 sms durant l'hora del pati i es posi gelós si parles amb els nois de la teva classe? Has tingut algun amic que, sense dir-t'ho, hagi patit alguna mena de violència, ja sigui psicològica o física, a l'escola? Coneixes algun noi o noia víctima de violència a casa seva?Després de les aventures amoroses amb en Flànagan i en Koert, i amb ganes de prendre's unes vacances sentimentals, la Carlota decideix començar un diari sobre la violència de gènere, un problema que fa segles que existeix però que només s'ha fet visible en els últims anys. A partir de testimonis que va recollint, alguns d'ells molt propers, i d'informació que reb, com sempre, de la seva mare, la seva àvia i la seva tieta Octàvia, la Carlota escriu aquest diari blau que teniu entre mans, i que també parla de la violència escolar i la violència infantil, que tenen mecanismes similars als de la violència de gènere: a partir d'idees que la tradició dóna per bones, algunes persones es creuen superiors a unes altres, de les quals abusen.

 Què va passar amb Bàrbara Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per tal de detindre cap culpable. Una telefonada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d’un policia a punt de jubilarse, el d’una mare que ha perdut l’esperança de trobar la fi lla desapareguda, el d’una xica que va trair la seua millor amiga. Paraules emmetzinades és una crònica d’un dia trepi dant, viscut a contrarellotge i protagonitzat per tres persones pròximes a Bàrbara Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Un enigma que, després de quatre anys sense resoldre’s, es veurà sacsejat per noves claus. De vegades, la veritat roman oculta en la foscor i només s’il.lumina quan obris una finestra. Una història de mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el viu dels mites inqüestionables. Un relat esfereïdor que dissecciona la hipocresia de la societat moderna. Una denúncia valent dels abusos sexuals infantils, les seues conseqüències devastadores i la seua invisibilitat en el nostre món benpensant.



 Siguiendo la costumbre tradicional, según mandan los cánones de belleza para así poder aspirar a un matrimonio que permita a las niñas subir de clase social, la joven Chunxiu es obligada a vendarse los pies para que no crezcan, con la tortura física que supone. Pero el calvario no termina ahí. Con la llegada de Mao deberá soportar la presión de una nueva sociedad que rechaza los hábitos de la China imperial. Los pies vendados constituye un curso de historia de primera mano y, al mismo tiempo, una crítica abierta a las sucesivas revoluciones vividas por China, pero también es la trágica biografía de una mujer que las sufrió.









Cuando aceptó salir con aquel chico, Marta no sabía que ponía un pie en el infierno, y que a partir de entonces sería tan doloroso penetrar en él como tratar de escapar de allí. Esta novela de PASQUAL ALAPONT, escrita a la manera de un thriller, con psicópata incluido, pone los pelos de punta. Es la historia de Marta, una joven que se enamoró de la persona equivocada; pero también es la historia de una amistad a prueba de bombas que cautiva por su ternura.
El libro se completa con La máscara del amor, un texto en el que el psicólogo y criminalista VICENTE GARRIDO analiza los comportamientos de riesgo que cualquier joven debería tener en cuenta para evitar caer en el infierno del maltrato físico o psicológico. Un libro útil que combina una novela emocionante llena de suspense y un práctico libro de autoayuda.
   CÒMICS



ASSEGURA'T




dimecres, 25 d’octubre de 2017

CASTANYADA 2017. ENCANTERIS I SUPERSTICIONS



 CASTANYADA "ENCANTADORA"


ENCANTERIS-HECHIZOS-CONJUROS-SPELLS

 Què seria dels contes i les històries de màgia sense els encanteris?

Des de l' ABRACADABRA POTA DE CABRA  al Petrificus Totalus (Petrificus Totalum) de Harry Potter que, per cert, saps què pot fer i quan l'utilitza?


«"Si vamos a quedarnos, tenemos que poner hechizos protectores", respondió ella. Levantó la varita y caminó describiendo un amplio círculo alrededor de los dos chicos, sin parar de murmurar conjuros. Harry notó pequeñas alteraciones en el aire; era como si Hermione hubiera llenado el claro de neblina.»
—Descripción.[fuente]





  NO ENS OBLIDEM DE:
  • Ortiga de matxo, si em piques te mato.
  •  "Sana,sana culito de rana, si no se cura hoy, se curará mañana"..
 SUPERSTICIONS

L'origen de les supersticions

 "B.F.Skinner va ser un psicòleg de mitjans del segle XX que afirmava que totes les accions de la nostra vida eren conseqüència d’un procés d’aprenentatge per experiència. Segons ell, totes les nostres decisions estan condicionades per les experiències similars anteriors en les què haurem estat recompensats o castigats pels nostres comportaments. Aquesta va ser una extrapolació molt provocativa dels comportaments dels gossos de Pavlov, i de les rates de la caixa d’Skinner cap als humans."
 font: https://filsdesofia.wordpress.com/2013/05/31/lorigen-de-les-supersticions/






 LECTURES RECOMANADES PER A AQUESTA CASTANYADA "ENCANTADORA"

FICCIÓ

 Dahl, Roald. LES BRUIXES.
  
Stilton, Gerónimo. EL BOSQUE EMBRUJADO. 

Tello, Antonio. EL GRAN LLIBRE DELS MAGS. Resultat d'imatges de el gran llibre dels mags

Stevenson, Robert Louis.L'ESTRANY CAS DEL DR. JEKYLL I MR. HYDe.

Resultat d'imatges de set bruixes per a l'arimanIbottson, Eva. SET BRUIXES PER A L'ARIMANY.

Poe, Edgar Allan. NARRACIONES EXTRAORDINARIAS.

AA.VV. EL GRAN LLIBRE DE LA POR: 20 + 1 relats per a tremolar.

NARRACIONS DE MITES CLÀSSICS.Editorial Teide

HISTORIAS PARA NO DORMIR.  Editorial Parramón.






              NO FICCIÓ

el meu gran llibre d experiments-mar benegas-9788467734171Benegas, Mar. EL MEU GRAN LLIBRE D EXPERIMENTS.

Ramon Larguier,Jaume. ATLAS DE QUÍMICA.

 



dimarts, 18 d’abril de 2017

SANT JORDI 2017




VIATGEM LLUNY



VIATGEM A LLOCS REALS       


 AMÈRICA

Twain, Mark. HUCKLEBERRY FINN.

 Twain, Mark.TOM SAWYER



 
LA XINA

" Estic segur que si a vosaltres us oferissin un viatge així, també hi  voldríeu anar, però crec que hi ha poca gent que tingui l'oportunitat de veure totes aquestes coses i per això us les vull explicar. Així podreu conèixer una mica millor la riquesa i la varietat de gent, cultures i religions que hi ha al món, i admirar aalò tan fantàstic que n'hi ha a cadascuna." 

 Em dic .... MARCO POLO. Editorial Parramón.

Hergé. LES AVENTURES DE TINTÍN. EL LOTUS BLANC. Edit. Joventut.

EL TIBET

Hergé. LES AVENTURES DE TINTIN.TINTIN AL TÍBET.




 EGIPTE
Pradas, Núria. HEKA. UN VIATGE MÀGIC A EGIPTE. Edit. Bambú 

 AMÈRICA

Twain, Mark. HUCKLEBERRY FINN.

 Twain, Mark.TOM SAWYER 

ÀFRICA


Verne, Jules.CINC SETMANES EN GLOBUS.

EL FONS DEL MAR 

 Verne, Julio. VEINTE MIL LEGUAS DE VIAJE SUBMARINO. Edit. Susaeta.

 ELS POLS

London, Jack. COLMILLO BLANCO. Edit. Susaeta 

Allan Poe, Edgar. LES AVENTURES D'ARTUR GORDON PYM.


Hao,K.T. SCOTT I AMUNDSEN.La conquesta del pol sud.

EL DESERT
 Vallbona, Rafael. CAMINS DAMUNT LES DUNES.Edit. La Galera.  

ILLES EXÒTIQUES 
 Stevenson, Robert Louis. L'ILLA DEL TRESOR.

Defoe, Daniel. ROBINSON CRUSOE.
LA LLUNA

 Hergé. LES AVENTURES DE TINTIN. OBJECTIU:LA LLUNA.

Verne, Jules. DE LA TERRA A LA LLUNA. 


 ......................................................................................................................................................
 VIATGEM A LLOCS IMAGINARIS  


ASTEROIDE B 612

 Saint - Exupéry, Antoine de. EL PETIT PRÍNCEP. Edit. Salamandra


 LILLIPUT

Swif, Jonathan. ELS VIATGES DE GULLIVER.

EL PAÍS DE LES MERAVELLES 

Carroll, Lewis. ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS. 

 HOGWARTS
 http://es.harrypotter.wikia.com/wiki/Colegio_Hogwarts_de_Magia_y_Hechicer%C3%ADa

J.K.Rowling. HARRY POTTER    
                  




.................................................................................................................................................

ALTRES RECOMANACIONS SOBRE AQUEST TEMA


EL GRAN LLIBRE DELS EXPLORADORS. Edit. Parramon

dimarts, 21 de març de 2017

DIA DE LA POESIA 2017


POESIA BESTIAL
    
Bestioletes, alimanyes,animalons de companyia...són els protagonistes poètics de la DIADA DE LA POESIA A L'INSTITUT DE DELTEBRE.
 QUIN ÉS EL MÉS DOLÇ DE TOTS? 
 




PORC  

 Em cal un règim per a amagrir.
La pell em tiba, panteixo massa.
No em moc de casa, menjo a desdir:
és clar, m'engreixo com un garrí,
--allò que passa. 
Però, ara sí:
poques segones, gens de carbassa
i les cent passes cada matí. 
Ja tothom parla de Sant Martí!
         Pere Quart


GRIPAU 

Ets àgil, ets au,
s'eixampla ton cau,
les ales espolses
i voles suau
per un cel de molses. 
Somia el gripau
i passa hores dolces.
     Pere Quart

                                                  


 
ODA AL GATO
Los animales fueron
imperfectos,
largos de cola, tristes
de cabeza.
Poco a poco se fueron
componiendo,
haciéndose paisaje,
adquiriendo lunares, gracia, vuelo.
El gato,
sólo el gato
apareció completo
y orgulloso:
nació completamente terminado,
camina solo y sabe lo que quiere.

El hombre quiere ser pescado y pájaro,
la serpiente quisiera tener alas,
el perro es un león desorientado,
el ingeniero quiere ser poeta,
la mosca estudia para golondrina,
el poeta trata de imitar la mosca,
pero el gato
quiere ser sólo gato
y todo gato es gato
desde bigote a cola,
desde presentimiento a rata viva,
desde la noche hasta sus ojos de oro.

No hay unidad
como él,
no tienen
la luna ni la flor
tal contextura:
es una sola cosa
como el sol o el topacio,
y la elástica línea en su contorno
firme y sutil es como
la línea de la proa de una nave.
Sus ojos amarillos
dejaron una sola
ranura
para echar las monedas de la noche.

Oh pequeño
emperador sin orbe,
conquistador sin patria,
mínimo tigre de salón, nupcial
sultán del cielo
de las tejas eróticas,
el viento del amor
en la intemperie
reclamas
cuando pasas
y posas
cuatro pies delicados
en el suelo,
oliendo,
desconfiando
de todo lo terrestre,
porque todo
es inmundo
para el inmaculado pie del gato.

Oh fiera independiente
de la casa, arrogante
vestigio de la noche,
perezoso, gimnástico
y ajeno,
profundísimo gato,
policía secreta
de las habitaciones,
insignia
de un
desaparecido terciopelo,
seguramente no hay
enigma
en tu manera,
tal vez no eres misterio,
todo el mundo te sabe y perteneces
al habitante menos misterioso,
tal vez todos lo creen,
todos se creen dueños,
propietarios, tíos
de gatos, compañeros,
colegas,
discípulos o amigos
de su gato.

Yo no.
Yo no suscribo.
Yo no conozco al gato.
Todo lo sé, la vida y su archipiélago,
el mar y la ciudad incalculable,
la botánica,
el gineceo con sus extravíos,
el por y el menos de la matemática,
los embudos volcánicos del mundo,
la cáscara irreal del cocodrilo,
la bondad ignorada del bombero,
el atavismo azul del sacerdote,
pero no puedo descifrar un gato.
Mi razón resbaló en su indiferencia,
sus ojos tienen números de oro  


                   Pablo Neruda.

       LES FORMIGUES
 Joan Salvat Papasseit






EL LAGARTO 

El lagarto está llorando.
La lagarta está llorando.

El lagarto y la lagarta
con delantalitos blancos.

Han perdido sin querer
su anillo de desposados.

¡Ay, su anillito de plomo,
ay, su anillito plomado!

Un cielo grande y sin gente
monta en su globo a los pájaros.

El sol, capitán redondo,
lleva un chaleco de raso.

¡Miradlos qué viejos son!
¡Qué viejos son los lagartos!

¡Ay, cómo lloran y lloran,
¡ay! ¡ay! cómo están llorando!

   Federico García Lorca

                                                                             

CONILL 
 Conill, per què tems el temps?
La pineda està tranquil.la
i tanmateix mous ensems
musell, orella i pupil•la. 
--Escolto la veu dels pins,
flairo l'oratge que em fibla
i esguardo vers els camins
de la ciutat invisible
on homes de cor mesell
desengreixen el fusell
que fa aquell pet tan terrible.
 

dimarts, 7 de març de 2017

DIA DE DONA 2017

1. FRASES I IMATGES PER A LA  REFLEXIÓ

"Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres." 
Aquest és el primer dels articles de la Declaració dels Drets Humans.





Els animals del món existeixen per les seves pròpies raons. No van ser fets per als humans, de la mateixa manera que els negres no van ser fets per als blancs, o les dones per als homes”
          Alice Walker (escriptora i activista feminista)


"Les dones sempre han estat valentes… Elles sempre tenen por a protegir als seus fills i a l'últim segle han estat valents en la lluita pels seus drets”
Isabel Allèn (escriptora)


“L'extensió dels drets de la dona és el principi bàsic de tot progrés social”
Charles Fourier (Teòric i escriptor)

“La batalla pels drets de les dones és d'una llarga data i cap de nosaltres ha de recolzar tot allò que els soscavi”
Eleanor Roosevelt (escriptora i activista feminista)0

"Escull a una dona de la qual puguis dir: hagués pogut escollir-la més bella, però no millor. "Pitàgores (filòsof i matemàtic)

2.  WEBQUEST DIA DELA DONA: 





http://www.xtec.cat/~mvert2/espurna/dona/indexd.htm



 3. DADES PER A LA REFLEXIÓ
  •  La feminització de la pobresa és un fenomen mundial. Es calcula que un 70% de la població que sobreviu sota el llindar de la pobresa extrema.
  • Actualment les dones pateixen una gran discriminació a nivell mundial, una situació de desigualtat general amb els homes, així com en nombroses ocasions una sobrecàrrega laboral.
Qualsevol societat del planeta utilitza la divisió de criteri sexual per repartir les tasques productives, reproductives i de subsistència. Establint les tasques productives i de l'esfera pública als homes, i les reproductives i de cura a les dones, quedant relegada per tant a l'esfera domèstica o privada.
  • Moltes dones són agreujades salarialment

En el sector laboral l'impacte de la globalització ha agreujat les seves condicions precàries, amb salaris molt reduïts majoritàriament temporals o a temps parcial, en molts casos sense contracte escrit i sense seguretat social, ni cobertura per l'atur o l'acomiadament; és a dir, en el marc de l'economia "en negre" o informal. I tot això se suma a la "economia invisible" que moltes dones practiquen a casa seva.

  •  Per garantir una societat igualitària en qüestions de gènere, on es respectin els drets de la dona i on la convivència entre homes i dones sigui equitativa, cal treballar-la des de petits. La millor manera per aconseguir-ho és garantir l'accés a l'educació tant a nens com a nenes, i que aquesta sigui un dret fonamental com a ésser humà.

Font de les dades anteriors:http://mansunides.org/ca/observatori/desigualtat-treball


4. GLOSSARI SOBRE RELACIONS DE GÈNERE:
http://www.uv.es/igualtat/MireiaLola/glossari.pdf

5. Per què el 8 de març?
http://www.adpc.cat/new_site/?page_id=283 

6. Què llegir?

Els clàssics
BRONTË, Charlotte. JANE EYRE
Indicadors:
Clàssics de la literatura; Prejudicis;
Trencament d’estereotips; Igualtat d’oportunitats;
Ètica; Ofici de mestra; Amor; Respecte a la persona;
Cooperació entre parelles.

PEDROLO, Manuel de. El mecanoscrit del segon origen
 Indicadors:
Noies i Nois; Trencament d’estereotips;
Coneixement no androcèntric.
Més lectures
BANKS, Lynne Reid. Tigre, tigre
.
Barcelona: Bambú, 2010
Indicadors:
Noies i nois; Amor; Amistat;
Coresponsabilitat; Cooperació; Ètica; Roma; Circ; Feres;
Crítica social; Novel·la històrica.

COLLINS, Suzanne. Els jocs de la fam
.
Barcelona: Estrella
polar, 2009 (L’illa del temps)
Indicadors:
Noies i nois; Igualtat d’oportunitats; Crítica
social; Cooperació; Amor; Coresponsabilitat.
Font de les recomanacions: http://www2.rosasensat.org/files/secundaria-1.pdf


7. LA NOSTRA EXPOSICIÓ


dimecres, 22 de febrer de 2017

DIA INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES MATERNES 2017


Per saber-ne més:

 http://www.linguapax.org/catala


Per commemorar aquest dia, els nostres alumnes han fet una recopilació d' expressions i frases fetes habituals en el seu àmbit familiar:

  • Ser més pillo que els taus.
  • M'estàs buscant i em trobaràs.
  •  Ets més brut que les aranyes!
  • Què budell ets!
  • No trobaries aigua a la mar.
  • Quien va a Sevilla pierde su silla.
  • No ets més tonto perquè no practiques.
  • No callar ni baix de l'aigua.
  • Si jo me n'entero que....et caurà el pèl. 

  • No toques a cap banda.
  • Estàs encantat de les bombes.
  •  De la família en vols dir però no en vols sentir dir.
  • A la taula i al llit al primer crit. 
  • A l'estiu tota cuca viu. 
  • Paciència que és la mare de la ciència.  I moltes més.....
  •  


     

dijous, 9 de febrer de 2017

LLEGEIXEN ELLS, LLEGIM TOTS



READING CAN BE FUN!
!LEER PUEDE SER DIVERTIDO!
LLEGIR POT SER DIVERTIT!




Dediquem el mes de febrer als LECTORS I LES SEVES LECTURES.. Hem exposat  imatges sobre LECTORS POPULARS  a l'entrada de la biblioteca i a tot l' Institut. Aprofitem per recomanar llibres vinculats a les imatges.
  Tot això es relaciona amb l'activitat de lectura a la qual dediquem una hora setmanal  amb la participació de tots els cursos d'ESO.

Hem aprofitat per redistribuir les lectures al RACÓ DE LECTURA de la biblioteca.


  Les lectures juvenils es distribueixen de la següent manera:
  • Literatura juvenil en català.
  • Literatura juvenil en castellà.
  • Clàssics juvenils de la literatura universal.
  • Còmics i novel·les gràfiques.
  • Lectura fàcil.
  • Literatura i esport.
  • Literatura i ciència.
  • Biografies il·lustrades.
  • Obra narrativa de Jordi Sierra i Fabra.

dimecres, 14 de desembre de 2016

UN NADAL DE CONTES A LA VORA DEL FOC





Il·lustració d'Antonio Javier Caparo
Font: Pinzellades al món 
gif: http://gifsanimados.de/fuego
 
Omplim el món amb la llum d'un gran somriure / Llenemos el mundo con la luz de una gran sonrisa

BON NADAL / FELIZ NAVIDAD



ELS CONTES: 

Andersen, Hans Christian. Contes. 

Shua, Ana María. El árbol de la mujer dragón y otros cuentos.

Larreula, Enric. Contes per a un món millor. 

Burgas, Àngel. Pequeñas historias del globo.

Dickens, Charles. Conte de Nadal.

Rivas, Manuel. Cuentos de un invierno. 

Kipling,R. Contes senzills.

Fernández Paz. Cuentos por palabras

Tolstoi, Lleó. El presoner de Caucas i altres contes.

Pérez Díaz, Enrique. Miedos de invierno.


Gisbert, Francesc. De rondalla. 

Bermejo, Victoria. Contes per explicar en  1 minut i 1/2
                                 2 minuts i prou Karrouch, Laila. Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes.

Waters, Fiona. Contes de màgia d'arreu del món. 

Pujol i Pons. Contes amb valors.

Narracions de mites clàssics( Adaptació de les metamorfosis d' Ovidi)

dimarts, 22 de novembre de 2016

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

 


 25 DE NOVEMBRE

Micromasclismes


Definides per Luís Bonino a la dècada del 90 del segle passat, els micromasclismes són una sèrie de pràctiques quotidianes, imperceptibles pels demés ja que són situacions normalitzades i invisibles. Aquestes pràctiques i comportaments inclouen petits abusos i violències que atempten contra l'autonomia de la dona. D'aquesta manera, els agressors busquen imposar els seus criteris i punts de vista sense tenir que arribar a acords, un fet que van aprendre en la seva socialització de gènere que, en una cultura determinada, acostuma a donar-los-hi el monopoli de la raó, del poder social i moral sobre les dones.
Aquests micromasclismes exerceixen efectes nocius sobre les dones, les relacions familiars i, fins i tot en els propis homes.

Font:http://www.cdp.udl.cat/tallers/index.php/ca/glossari/item/23-micromasclismes/23-micromasclismes

EXEMPLES DE MICROMASCLISME
 

LECTURES RECOMANADES

NOVEL·LES GRÀFIQUES



Los pies vendados, la nueva obra del autor de la trilogía Una vida en China, ofrece una mirada incisiva sobre la terrible práctica que marcó en sus carnes a millones de mujeres chinas. La caída de la última dinastía provocaría su declive progresivo, pero en la periferia del Imperio –en ciertas aldeas de la provincia de Yunnan, de donde es originario Li Kunwu, de quien fue niñera Chunxiu desde 1959– se siguieron vendando los pies de las niñas hasta bien entrados los años 30...
   http://astiberri.com/products/los-pies-vendados

LA CENICIENTA QUE NO QUERÍA COMER PERDICES

http://www.mujeresenred.net/IMG/pdf/lacenicientaquenoqueriacomerperdices.pdf

NOVEL·LES






M té 16 anys, és un bon estudiant i un bon company d’institut, té algun amic i compta amb la simpatia i l’amistat de l’entrenador de l’equip de bàsquet; de tota manera no és capaç d’explicar a ningú el que passa a casa seva. Solament pensa a poder començar a treballar ben aviat per treure la mare i la germana d’aquell infern. El comportament del pare impedeix que les persones del seu voltant creixin, es facin lliures, siguin responsables: destrueix. Aniquila, literalment.

 El diari blau de la Carlota no és ben bé ni una novel·la ni un diari, sinó un llibre a cavall entre la ficció i la no-ficció que tracta aquestes formes de violència i ens ofereix recursos per defensar-nos davant de situacions de perill.

 Cuando aceptó salir con aquel chico, Marta no sabía que ponía un pie en el infierno, y que a partir de entonces sería tan doloroso penetrar en él como tratar de escapar de allí. Esta novela de Pasqual Alapont, escrita a la manera de un thriller, con psicópata incluido, pone los pelos de punta. Es la historia de Marta, una joven que se enamoró de la persona equivocada; pero también es la historia de una amistad a prueba de bombas que cautiva por su ternura.
El libro se completa con La máscara del amor, un texto en el que el psicólogo y criminalista Vicente Garrido analiza los comportamientos de riesgo que cualquier joven debería tener en cuenta para evitar caer en el infierno del maltrato físico o psicológico. Un libro útil que combina una novela emocionante llena de suspense y un práctico libro de autoayuda.

 Paraules emmetzinades es una crònica d'un dia trepidant, viscut a contrarellotge i protagonitzat per tres persones properes a Bàrbara Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Un enigma que, després de quatre anys sense resoldre's, es veurà sacsejat per noves claus. De vegades, la veritat roman oculta en la foscor i només s'il•lumina en obrir una finestra. Una història de mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el voraviu dels mites inqüestionables. Un relat apassionant que escodrinya la hipocresia de la societat moderna. Una denúncia valent dels abusos sexuals a la infància, les seves conseqüències devastadores i la seva invisibilitat en el nostre món acomodat.

El títol del llibre és, dèiem, Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni (és també el títol del primer relat). De totes maneres, per descriure més bé el que és el llibre, hi hauríem d'afegir dos substantius més: malaltia i mort. Efectivament, en tots els relats trobem persones malaltes (esclerosi, càncer, alzheimer) o persones que perden o han perdut éssers estimats (un fill, un amic, la dona). Persones que afronten aquestes situacions amb serenitat o amb frustració, amb perplexitat o amb ràbia. Amb naturalitat. Munro els retrata magistralment, tant dones (la majoria) com homes, amb les seves inseguretats i contradiccions, amb les seves ganes de viure o de deixar de viure.
Font:http://homecactus.blogspot.com.es/2011/10/alice-munro-odi-amistat-festeig-amor.html
Com seria una vida sense por i sense submissió? Com seria la vida sense ell? Mercè comença a jugar amb aquesta idea immersa en l’infern del dia a dia: «És a tot arreu, té sempre la mirada damunt meu. És l’amo». Anul·lada per un home que la sotmet a humiliacions constants, quan neix el seu fill, pren una decisió abans inimaginable.
Trenta anys després, és en Mateu, el fill del matrimoni, qui reviu aquell passat terrible a través del diari de la mare. Horroritzat, assisteix a la relació turmentosa de les persones que li van donar la vida i descobreix una veritat que li sacseja l’ànima. I és que, en morir, la mare li ha deixat 248 rellotges i una confessió d’assassinat.
Després de vuit edicions i d’haver-se consolidat com un dels llibres més llegits d’Isabel-Clara Simó, l’autora ens ofereix aquesta acurada reescriptura en homenatge al seu Alcoi natal. Com a resultat, la novel·la ens sorprèn de nou amb una força renovada i una trama poderosa i vigent.


 En esta obra fundamental del teatro español del siglo XIX, Moratín emprende una crítica a la autoridad ejercida por los padres sobre sus hijas respecto al matrimonio.


La casa de Bernarda Alba es una obra teatral en tres actos del autor Federico García Lorca que fue escrita en 1936.1 Tanto el estreno como la publicación, que contaron con la iniciativa y la mediación de Margarita Xirgu, en Buenos Aires, tuvieron que esperar a 1945.2
La obra cuenta la historia de Bernarda Alba, que tras haber enviudado por segunda vez a los 60 años, decide vivir los siguientes ocho años en el más riguroso luto. En la obra destacan rasgos de la 'España profunda' de principios del siglo XX caracterizada por una sociedad tradicional muy violenta en la que el papel que la mujer juega es secundario. Otros rasgos destacados son el fanatismo religioso y el miedo a descubrir la intimidad. Con Bernarda viven sus cinco hijas (Angustias, Magdalena, Amelia, Martirio y Adela), su madre y sus dos criadas. Entre estas últimas se encuentra Poncia, una criada que ha vivido muchos años al servicio de la anciana.
Sin personajes masculinos en escena; el nombre de las mujeres de la obra es simbólico.
fuente: https://es.wikipedia.org/wiki/La_casa_de_Bernarda_Alba

La historia, admirablemente contada a través de unos supuestos cuadernos íntimos de la protagonista, constituye una amarga meditación sobre el amor, llevado a sus últimas consecuencias en medio de un clima muy patético, hasta la destrucción física y moral, que Antonio Gala sabe describir con la irresistible fuerza de su estilo.

 En 1928 a Virginia Woolf le propusieron dar una serie de charlas sobre el tema de la mujer y la novela. Lejos de cualquier dogmatismo o presunción, planteó la cuestión desde un punto de vista realista, valiente y muy particular. Una pregunta: ¿qué necesitan las mujeres para escribir buenas novelas? Una sola respuesta: independencia económica y personal, es decir, Una habitación propia. Sólo hacía nueve años que se le había concedido el voto a la mujer y aún quedaba mucho camino por recorrer.
Son muchos los repliegues psicológicos y sociales implicados en este ensayo de tan inteligente exposición; fascinantes los matices históricos que hacen que el tema de la condición femenina y la enajenación de la mujer en la sociedad no haya perdido ni un ápice de actualidad.
http://www.casadellibro.com/libro-una-habitacion-propia/9788432217890/1185340 



REVISTES

 Dones i ciència.Les claus de la igualtat


 MONOGRAFÍES